EL GRUP #3 DEL MUNDIAL 78
La Copa del Món de futbol que es
va celebrar a l’Argentina l’any 1978 té multitud d’anècdotes, algunes
relacionades amb el futbol i d’altres no.
Cal recordar que el país
sud-americà estava regit per una dictadura militar liderada pel general Videla
i, per aquest motiu, alguns jugadors de renom com l’alemany occidental Paul
Breitner es van negar a participar-hi.
Una altra absència important va
ser la de Johan Cruyff. Durant molts anys es va especular sobre el motiu pel
qual l’astre holandès no hi va participar. Hi havia diverses teories, com els motius
polítics, però també n’hi havia que deien que era per temes de patrocini o per
desavinences amb la federació holandesa. Tanmateix, el mateix Cruyff explica en
la seva autobiografia que la veritable raó va ser una traumàtica experiència
que li va succeir l’any 1977 a la seva residència de Barcelona, quan uns
desconeguts van assaltar-lo a ell i a la seva esposa i els van tenir lligats
durant hores. Com que en aquella època Cruyff encara jugava al Barça, els
culers com jo estàvem decebuts perquè volíem veure el nostre ídol participar en
un Mundial.
Portada de l'autobiografia de Johan Cruyff.
No obstant això, ens vam haver de
conformar en veure a l’altre holandès del Barça, Johan Neeskens jugant amb la
selecció Orange. A més a més, la selecció espanyola tenia diversos jugadors del
Barça, com Asensi, Reixach, Olmo, Migueli i De la Cruz. Així mateix el seleccionador
espanyol era un mite culer com Ladislao Kubala.
La selecció espanyola que dirigia
Ladislao Kubala es va classificar per al Mundial d'Argentina de 1978 després de
passar per un autèntic infern en aquell partit que es recorda com “La Batalla
de Belgrad”. Espanya havia de jugar contra Iugoslàvia en un gèlid i plujós 30
de novembre de 1977, en el partit decisiu de la fase de grups i amb la memòria
encara fresca del que va passar el 1974 quan els iugoslaus havien deixat fora
del Mundial d’Alemanya a l'equip espanyol. A més a més, l’últim Mundial que
havia jugat Espanya era el d’Anglaterra 66.
El govern del mariscal Tito va
declarar aquell dia com a festiu perquè els aficionats poguessin anar a animar
a la seva selecció a l’estadi anomenat "Petit Maracanà" de Belgrad.
Al mateix temps, recordo que a la meva escola varem veure el partit des del
menjador, és a dir, que el partit es deuria jugar a primera hora de la tarda i
que aquella tarda no varem fer classe.
Els jugadors espanyols no van
poder escalfar sobre el terreny de joc, i ho van fer en els vestidors, davant
l'assetjament dels 100 mil espectadors que omplien l’estadi de l’Estrella Roja.
Des de les grades plovien tota mena d'objectes.
A Espanya li valia l'empat o
perdre per un gol per classificar-se per a Argentina '78, però no es va
conformar i va guanyar el partit gràcies a un gol de Rubén Cano a passada de
Cardeñosa. Era el minut '71.
Poc després va arribar l'acció
més vergonyosa del partit. Al ser
substituït Juanito, aquest va fer un mal gest a la graderia (un senyal dirigit
al públic iugoslau amb el polze cap avall). Immediatament va rebre l’impacte al
cap d’una ampolla de vidre que s’havia llençat des de la graderia, deixant-lo
semi inconscient.
En la imatge podem veure a Juan Gómez, “Juanito” en el moment
en què fa el gest despectiu just un moment abans de rebre l’impacte de
l’ampolla de vidre. Al seu costat trobem a l’Àngel Mur fill, i d’esquenes veiem
al periodista José María García amb l’anorac que va suposar que l’anomenessin
“Butanito”.
Espanya quedà emparellada en el
grup 3 amb Suècia, Brasil i Àustria. El primer partit del grup el van disputar
Suècia i Brasil, amb resultat d’empat a 1. En aquella selecció brasilera hi
destacaven jugadors com Zico, Dirceu, Cerezo i Rivelino.
El més remarcable
d’aquell partit és que, en el minut 90 de partit es va assenyalar un córner a
favor de l’equip Carioca i just després que Dirceu fes el llançament l’àrbitre
va xiular la fi del partit. Sembla ser que l’àrbitre gal·lès havia dit als
jugadors que el partit ja havia acabat i que només deixaria sacar el córner.
No
obstant això, Zico va rematar al fons de la xarxa sueca marcant així el que
havia de ser el gol de la victòria. El cop de cap es produeix just en l'instant
entre el llançament de cantonada i l'acte de l'àrbitre de portar el xiulet a la
boca per donar-lo per acabat. Immediatament es va formar una escena
esperpèntica; jugadors brasilers protestant efusivament a l’àrbitre i aquest
negant amb el cap i assenyalant els vestidors el gol. El gol no va pujar al
marcador i el partit acabà en empat.
Zico acaba de marcar el gol de l’empat però veu, sorprès, com
l’àrbitre senyala el camí dels vestidors.
Per la seva part, en la Espanya va
perdre 2 a 1 contra Àustria en aquella primera jornada del grup. Aquella
selecció austríaca és probablement una de les millors de la seva història, on
hi jugaven jugadors emblemàtics com Hansi Krankl, que acabaria fitxant pel
Barça, Herbert Prohaska, Schachner, Koncilia i Obermaier.
Una de les coses que recordem
d’aquell partit va ser una “palomita” del Miguel Ángel. Tot i que l’aturada en
si no era gaire dificultosa, la veritat
és que estèticament va cridar molt l’atenció i va ser molt comentada aleshores.
Alineació “tipus” de la selecció austríaca d’aquella època.
Amb aquella derrota en el seu
debut, Espanya es veia obligada a fer un bon resultat en el seu segon partit,
que hauria de jugar contra Brasil.
El partit contra Brasil es
recorda com el del gol que va errar Cardeñosa.
Espanya necessitava la victòria
per seguir tenint opcions en aquell campionat de món i aquest partit no serà
recordat per l'eliminació del combinat espanyol, sinó per un error del jugador
del Betis Julio Cardeñosa, que va poder haver canviat la història d’Espanya
d'aquell Mundial.
El jugador de la selecció
espanyola va recollir una pilota que no va blocar bé el porter brasiler Leao i,
amb la porteria defensada únicament pel defensa Amaral, el jugador bètic no va
aconseguir marcar el primer gol del partit. El jugador brasiler va encertar la
direcció de la pilota i va poder refusar-la. Per a ell va ser l'èxit i
per a Cardeñosa va significar el convertir-se en un negre protagonista d'aquell
Brasil-Espanya. La polèmica va durar mesos, per no dir anys, i aquesta xacra el
va acompanyar durant la resta de la seva carrera. Una part de la premsa el va
linxar mentre que una altra sector, liderat per José María García, el
defensava a ultrança.
Seqüència de la jugada més recordada d’Espanya en aquella copa del món.
L’única victòria d’Espanya en
aquell Mundial va ser contra Suècia per 1-0 (gol d'Asensi).
Aquest triomf no va
servir de res, ja que Brasil va guanyar a Àustria, classificant-se les dues
seleccions per a vuitens. Espanya tornava a casa abans d'hora. La curiositat
d’aquell partit és que van fer jugar a Espanya amb pantalons blancs, cosa poc
vista aleshores.
Alineació d’Espanya contra Suècia.
Tot i que del Mundial 74 tinc
algun record vague de la final (només tenia 6 anys), el d’Argentina 78 és el
primer Mundial del què tinc plena consciència.
Recordo que es va celebrar
durant el mes de juny perquè va coincidir amb el nostre final de curs a
l’escola. Tanmateix, el més curiós de tot era veure com allà feia fred, ja que començava
l’hivern, per la qual cosa els jugadors jugaven amb màniga llarga i els
espectadors anaven ben abrigats.
Una
altra cosa que em va impactar va ser com va quedar la gespa de l’escenari de la
final, plena de paperets blancs que l’afició argentina va escampar per acollir
al seu combinat, ja que aquella final la van jugar l’amfitriona Argentina de
Kempes, Ardiles i Passarella amb l’Holanda de Neeskens i els germans Van De
Kerkhoff, entre d’altres.
Imatge de la final del Mundial 78, on s’observa com va quedar la gespa
del Monumental de Buenos Aires, plena de paperets. El mèrit és que aquest camp,
al tenir pista d’atletisme, fa que la distància entre el públic i el terreny de
joc sigui molt gran.
